Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dilluns, 17 de març del 2014

I ara, què?

I ara, què? Això és el que em pregunte respecte la meua relació amb els demés: i ara, com els estime?

Vaig aprendre a deixar d'odiar i menysprear aquells que no s'ajustaven als meus gustos. Poques voltes em bull la sang, i quasi mai se'm queda ressentiment o alguna sensació negativa que dure. Ara em passa una cosa probablement igual de molesta: ara els demés em provoquen la més sincera i profunda indiferència. Que s'alegren, doncs bé; que ploren, doncs bé; que perden el treball, doncs bé; que tenen problemes de parella, doncs bé... i així fins que se m'acabara la saliva. I no, no és que em resulte molest perquè m'agradaria que conservaren el treball o solucionaren els seus problemes; em resulta molest perquè no trobe eixa cosa que faça 'clic' en el meu interior, que signifique una connexió íntima real amb la gent.

Açò esdevingué en un distanciament vers els demés enorme. No un distanciament físic, perquè m'ajunte igual amb els meus amics, parle igual, ric igual... Però existeix un abisme sentimental, emocional, afectiu, tan profund que no hi veig el fons. Si açò passa amb les meues amistats, imagineu com està el tema amb la gent que m'envolta: companys de treball, contactes ocasionals, 'amistats' llunyanes...
Com que m'importa quatre merdes el que pensen de mi, no em naix cap interés en transmetre'ls la meua visió de les coses: així m'estalvie discussions absurdes.
En altres paraules, el que faig és disfressar-me, interpretar un paper amb una funció que dura des que m'alce fins que em gite. No poder ser jo mateix perquè aquells de qui estic envoltat pertanyen a un món tan distint que mai no m'entendrien. Bé, després d'una conversa amb un bon amic (dels de veres), diria que sí que m'entenen, però no em comprenen. "Entendre coses és desxifrar símbols: desxifres símbols del llenguatge o símbols matemàtics, o símbols tècnics o altres. Hi ha qui li interessa desxifrar símbols matemàtics, llavors entén de matemàtiques. Però no és comprensió; comprendre és integrar cadascuna i totes les coses en una totalitat." D'aquesta manera, u pot entendre perfectament el que jo li explique sobre mi, però difícilment em comprendrà si no fa un exercici d'empatia profund vers mi.

Tornant on hi era: interpretar un paper tots els dies, el paper del tio que segueix la corrent de quasi totes les converses per tal de no entrar en discussions; el paper del tio que es veu arrossegat per xafardeigs i riu com un idiota; el paper del tio que fingeix estar integrat en la societat és psicològicament un infern, és tremendament esgotador.

Aleshores, en què queden les relacions que tinc amb les persones que m'envolten? Em pregunte si estic condemnat a que no m'atraguen de cap de les maneres. The show must go on, que cantava Freddy Mercury, però el xou del que forme part junt amb les persones normals és una puta merda. Cert que cal cercar les persones afins i els entorns 'adequats', però pel moment i des de fa anys, puc comptar eixes persones amb els dits d'una mà.
Necessite alimentar la meua vida amb persones autèntiques, capaces de despullar l'ànima davant de qui estimen, persones amb vitalitat, empàtiques, creadores. Em són més necessàries que les purament afins.

La solitud de pell cap endins no em preocupa, és més, me l'estime moltíssim; però la solitud de l'home al que li agrada conversar, abraçar, besar, mirar, discutir, riure... és molt dura, perquè cal reciprocitat. Les relacions que vull han de ser d'igual a igual, no vull caminar entre cadàvers, perquè tard o prompte també jo començaré a fer olor a mort.