Equinocci de Primavera

Allà on el mediterrani acaricia terres marcades per fogueres tribals; allà, on els humans estrenyen vincles al voltant de les flames, canten, dansen, i purifiquen els esperits a través de rituals prohibits; allà, on ja només queda l'animalitat dels homes i dones; allà, on cada batec de la Terra se sent amb total nitidesa a l'interior del cor; allà on s'ajunten tots els éssers per a formar-ne un de sol... Allà, existeix la vida. La vida que jo vull!

Sóc la Terra, i tot el Cosmos!

Entrada relacionada: Hèlia i els Equinoccis

Meditació planetària

Tauler astronòmic ritualístic de la Tribu Doble K

Conversa en la comoditat de l'escalfor en temps freds. Conversa en temps de necessitat de parlar. Conversa sobre els astres, i sota la seua protecció.

Repàs del paper i disfressa de cada errant espacial. Invocació a la grandesa dels caminants còsmics. Oferiment sota la il·luminació del foc.

De colp, quietud. Repòs des del terra. Silenci vocal i viatge incessant de pensaments que, poc a poc, es calmen, es dissipen, fins que aquells importants cobren relleu.

Associació planetària, Identificació amb el proïsme. Empatia i comprensió. Conjur astral. Forces rocoses properes al Pare, i titànics mestres gasosos.

Un vell savi, més gran que tots els seus germans junts, i un mític guerrer de pell roja exercint de protector, ens observaven mentre ens exposàvem per primera vegada a l'exterior de la nostra humida, càlida i confortable llar. Eren tots dos testimonis de la nostra primera aparició, i del nostre recent homenatge.

Meditació conjunta. Dos esperits: un piromorf i l'altre amb arrels. Flames i vegetació, lluny de destruir-se mútuament, es donen suport i s'enforteixen. Simbologia mística, espiritual, profunda, connectora. Descans i simpatia. Comiat, i fins aviat!

Ritual Lunar i del Solstici d'Hivern

El proper dia 22, el Sol arribarà a la seua situació més pròxima a nosaltres, alhora que, des de la nostra perspectiva, començarà el seu camí de tornada. En eixe moment s'encetarà un nou període, on el nostre càlid company anirà banyant-nos amb els seus raigs una estona més cada dia. Al mateix temps, el 24, la meua afectuosa i atenta amiga: la Lluna, haurà aplegat a la seua fase Nova, després de la qual, creixerà renascuda acompanyant el Sol en el seu renovat camí.

Als dos els dedicaré el meu temps i la meua gratitud. I en especial, a la Lluna, per l'ajuda que em va donar i a la que vaig oferir un ritual de renovació. I quina millor data de renovació que la que s'apropa.

Gràcies Lluna i Sol, sou una inestimable companyia. I a la Terra, sense la qual parlar de solsticis i fases resultaria impossible, bé sap ella que li desitge la millor de les saluts, i la major de les tranquil·litats i existències dignes.

Un bes, un abraç i un somriure per als tres.

Hèlia i els Equinoccis

Hui dia 23 de setembre, a les 09:04h UTC exactament (11:04h, hora local), ha tingut lloc l'Equinocci de Tardor (de Primavera a l'Hemisferi Sud). La paraula "equinocci" ve del llatí: Igual i Nit. És a dir, nit igual. I fa referència a que la nit té la mateixa duració que el dia.

Ara vos contaré una història que em va passar:

Hèlia era una mosca que es passejava pel camp, fins que em va veure i s'apropà a mi. Em parlava de les aventures que havia viscut. El seu to burlesc em divertia molt. Em contava com molestava els llauradors parant-se al seu nas. També m'explicava la vegada que va escapar d'un artefacte que anomenava mata-mosques. Em relatava amb detall l'aspecte d'unes muntanyes marrons i humides amb un aroma exquisit. Des d'aquella trobada, parlant parlant ens férem amics.

Un dia tenia a Hèlia rondant-me d'una manera estranya. Li donava voltes i més voltes al meu cap, però en un plànol inclinat. Així:
Quan passava per davant meu, ho feia a l'altura del nas.
Al avançar pel costat esquerre, passava a través de l'arracada de cèrcol de l'orella esquerra.
Quan la mosca Hèlia es trobava darrere del cap, ho feia a l'altura del bescoll.
Després continuava a través de l'altra arracada de l'orella dreta, i tornava a passar per davant del nas. I així una vegada i una altra.
Si Hèlia haguera deixat un estel al darrere mentre volava, vist des de dalt, haguera pogut observar que el seu recorregut dibuixava una el·lipse perfecta, ja que vist des de dalt, el cap no és redó, sinó més bé estret pels costats.

La mosca Hèlia, que li agradava molt divertir-se, em va proposar un joc. Consistia en que ella aniria elevant-se a cada volta que ens donara al cap, fins aplegar a l'altura dels ulls (si recordeu, fins el moment només m'havia aplegat al nas).
El teu paper -em deia ella- serà contar el temps que eres capaç de veure'm, abans que m'oculte darrere teu en el meu trajecte al voltant del cap.
Hèlia m'assegurava que tot i que la duració de cada volta sempre era la mateixa, no sempre em resultaria visible durant el mateix temps. Com que sentia curiositat pel que deia la meua amiga alada, vaig acceptar jugar amb ella.

Ella es posà davant meu, a la punta del nas i em va advertir que anava començar a donar voltes conforme m'havia explicat. Em va demanar que començara a contar quan apareguera per la meua dreta, només començara a veure-la. I em va insistir en que no fera trampes: No val rodar el cap, només els ulls! -em cridà.
La mosca Hèlia començà a volar cap a la meua esquerra i s'ocultà darrere meu. Jo em vaig preparar per veure-la aparèixer per la meua dreta, i allà estava. Automàticament vaig començar a contar: 1, 2, -ja anava pel meu nas- 3, 4, i a la que fa 5 es va tornar a ocultar per la meua esquerra. No obstant, per curiositat, vaig continuar contant mentalment per saber quant tardaria en donar una volta sencera: 6, 7, 8, 9, -vaig escoltar el soroll de les seues ales per la meua orella dreta-, i 10, allà estava de nou.

Hèlia anava pujant poc a poc a cada volta que donava, i jo anava contant. Efectivament, sempre tardava 10 segons en donar una volta sencera, però vaig observar una cosa interessant. Per allà venia: 1, 2, 3 -ja anava per davant dels ulls-, 4, 5, 6, i va desaparèixer de nou per la meua esquerra.

Vaig observar que el resultat de que en el seu pas per davant de mi, haguera aplegat a l'altura dels ulls, va ser que vaig poder veure-la aplegar abans que quan estava a l'altura del nas.
Mentre volava em va dir: No pujaré més, estic marejada de donar tantes voltes. Necessite anar baixant ja.
Poc a poc, va anar descendint, però com que es trobava torbada, no se'n va adonar i va baixar més enllà del meu nas, fins l'altura de la meua boca. Continuà per baix l'orella esquerra; per la part inferior del bescoll; tornà per baix de l'orella dreta; i va aplegar de nou a la boca. Seguidament es va parar al meu llavi a agafar un poc d'alè.

Mentre vaig aprofitar per confessar-li a Hèlia que quasi no havia tingut temps de veure-la en les últimes voltes. Només 3 segons -li vaig dir- i la resta has estat fora de la meua vista.
Ella em va dir que era normal, perquè era quan el meu angle de visió menys em permetia observar-la.

Vaig repassar les dades:
 A màxima altura (ulls): 7 segons visible, i 3 segons oculta.
 A mitjana altura (nas): 5 segons visible, i 5 segons oculta.
 A mínima altura (boca): 3 segons visible, i 7 segons oculta.

L'amiga alada em va dir: Saps? Tens unes arracades molt boniques, d'ara endavant les anomenaré "Arracada Àries" i "Arracada Libra".
A mi no em feien massa gràcia aquells noms, i ella m'ho va notar. I com sol passar, si no volia brou, dos tasses. Hèlia, que d'agudesa no li'n faltava, em va dir: Et canviaré també el nom dels teus ulls, del teu nas i de la teua boca. D'ara endavant -va seguir mentre reia- els teus ulls es diran "Solstici d'Estiu", el teu nas "Equinocci", i la teua boca "Solstici d'Hivern".
Jo no vaig tindre altre remei que riure, i li vaig preguntar: I què passa amb la Primavera i la Tardor? Ella, molt segura de sí mateixa em va aclarir: El teu nas no es veu igual des dels ulls que des de la boca. Després se'n va anar.

I des d'aquell dia, la meua amiga Hèlia em visita quatre vegades a l'any per sobrevolar-me el cap amb el seu estil particular.

Solstici d'Estiu

El dia 21 de juny, a les 17:16h UTC exactament (19:16h, hora local), es produirà un esdeveniment molt important en multitud de cultures humanes al llarg de la història: el Solstici d'Estiu (d'Hivern a l'Hemisferi Sud). La paraula "solstici" ve del llatí: Sol i Statum. És a dir, literalment, quan el Sol està quiet.

La Terra està inclinada uns 23° 26' 16'', el que significa que al llarg de la seua òrbita al voltant del Sol, els raigs d'aquest incideixen més directament o menys sobre un mateix punt del nostre planeta, segons l'època de l'any. El moment de màxima incidència a l'Hemisferi Nord és el 21 o 22 de juny (segons caiga), mentre que a l'Hemisferi Sud és el moment de mínima incidència. I el moment de mínima incidència a l'HN és el 21 o 22 de desembre (segons caiga), mentre que a l'HS és el moment de màxima incidència.

A les zones on els raigs solars incideixen completament perpendiculars a la superfície terrestre, o el que és el mateix, a les zones on el Sol se situa en la vertical exacta (90°), se'ls denomina "tròpics". Com que hi ha dos solsticis, hi ha dos tròpics. Aquests reben el nom de Tròpic de Càncer (HN), i Tròpic de Capricorn (HS).

El Tròpic de Càncer està situat *actualment (*ja que la inclinació de l'eix terrestre va canviant) a una latitud de 23° 26' 16'', i el Tròpic de Capricorn a -23° 26' 16''. La paraula "tròpic" ve del llatí tropicus, i aquest del grec τρόπος, que significa volta (en el següent paràgraf entendreu perquè). Cal afegir que les dotze constel·lacions zodiacals completen, una rere l'altra, una volta sencera a la volta celeste. Així que es diu Tròpic de Càncer o de Capricorn, perquè en l'antiguitat, el Sol, als solsticis, se situava en la constel·lació de Càncer o de Capricorn. A dia de hui, el Sol ja no es troba en la constel·lació de Càncer, sinó en la dels Bessons, quasi en la de Taure; i la de Capricorn ha deixat pas a la constel·lació no zodiacal d'Ofiüc (o Serpentari). Així que hui anomenaríem als tròpic "dels Bessons" i "d'Ofiüc", però s'ha conservat la manera antiga.

Si férem un seguiment -des de l'HN- de la posició màxima on aplega el Sol cada dia, comprovaríem que al Solstici d'Hivern, el Sol se situa en la posició més baixa (sent el dia més curt i la nit més llarga de l'any). A partir d'eixe moment, el Sol va aplegant més alt cada dia fins que aplega al seu màxim al Solstici d'Estiu (sent el dia més llarg i la nit més curta de l'any). Després torna a baixar fins aplegar de nou a la posició més baixa. Per aquesta raó se li anomena "solstici", perquè per a l'observador terrestre, el Sol deté el seu recorregut per a tornar a enrere.

El canvi d'angle d'incidència del Sol durant l'any provoca les estacions. No obstant, depenent d'on ens situem, el clima resultant donarà lloc a dos estacions, a quatre, o inclús més (com és el cas d'Austràlia, on el seu clima experimenta canvis significatius cada poc temps).
Si ens situem entre els tròpics, les temperatures tendiran a ser més estables. En aquesta zona, aquestes temperatures estables proporcionen una vida menys depenent de canvis en la incidència del Sol que a les zones temperades (com explique a continuació).
Si ens allunyem un poc dels tròpics (cap al nord o cap al sud), els canvis de temperatura al llarg de l'any són més notables. Es donaran les famoses quatre estacions.

Les cultures antigues estudiaven el Sol i li rendien culte perquè aquest els atorgava realment l'oportunitat de viure. Són molt coneguts els símbols referits a la nostra estrela arreu del món. Maies, Inques, Asteques, tribus amazòniques, indígenes nord-americans, cultures Nòrdiques i Mediterrànies, cultures Orientals... Totes enaltien el Sol perquè coneixien la seua importància.

El proper 21 de juny serà el dia més llarg de l'any. La dansa entre la Terra i el Sol ens donarà l'oportunitat de gaudir de la claror i del caliu durant moltes hores.

Estem preparats per a celebrar-ho i oferir-li la nostra festa al nostre bell planeta i al nostre benvolgut Sol?

Eclipsi total de Lluna

Aquesta vesprada-nit, la Lluna intentarà amagar-se de la Terra. Què ens voldrà ocultar la nostra platejada companya? Tot siga que la vergonya per un secret celeste la faça enrogir.
Tal volta estiga fent els preparatius per a un proper espectacle més extraordinari encara. Tal volta necessite absentar-se un moment per a fer una espècie d'aliança amb algun gran astre.

Primer contacte amb la Penombra: 19:24h
Primer contacte amb l'Ombra: 20:22h
Inici de la Totalitat: 21:22h
Eclipsi Total: 22:12h
Fi de la Totalitat: 23:02h
Darrer contacte amb l'Ombra: 00:02h
Darrer contacte amb la Penombra: 01:00h

Gaudiu de l'eclipsi!