Policies vs. més policies

Joves apallissats a València per defensar l'Escola de la que són víctimes. Policies de sí mateixos contra la "policia de sí i de tots".

Pedro García Olivo

(Extret del seu Twitter, i traduït)

Sembla que saps quin és el seu paper,
però saps quin és el teu, i per què?

Poc més a afegir a aquesta frase. Qui m'ho anava a dir... Reclusos que s'indignen perquè la presó es cau a trossos. Els professors, com alcaids, felicitant els alumnes per la seua labor. Aviat els professors sols seran necessaris per a conservar una referència, una justificació del domini exercit.

Esclaus lluitant per unes xurriaques de seda, empunyadura de marfil i bordons d'or. Al capdavall, els fets de València: manifestacions, càrregues policials, mítings a colp de megàfon... Són fruit d'una guerra entre egos. Tal volta fóra convenient en primer lloc, analitzar què està defensant l'ego, i què el motiva a fer-ho.

Bandades de persones que han assimilat el rol que han heretat (imposat), sense qüestionament algun, i amb total submissió. Policies miserables defensant l'Estat sí o sí, titelles mercenàries; i estudiants que defensen l'Escola sí o sí, titelles acomplexades. Discursos enrabiats que no fan més que intentar salvaguardar el propi ego, com qui intenta no ofegar-se movent els braços i les cames en totes direccions.

El Sistema en que vivim és el Sistema de la Síndrome d'Estocolm. Un sistema de dominació que crea dos bàndols, i l'obligació de pertànyer a un dels dos. El més sorprenent és que pocs es lliuren de trobar el seu lloc en un d'ells. És increïble com pot existir un amor tan gran a un ens tan obertament contrari a la llibertat, a la vida.

En una batalla entre A i B, sempre guanya el creador de l'abecedari. Ni tan sols A es pregunta com ha acabat sent A, ni B com ha acabat esdevenint en B.

Kaïm Terradis 2

1. Assolir un estat de calma interior, s'assembla a caminar per una pendent relliscosa com el gel. Quanta més obstinació i velocitat hi fiquem, amb més probabilitat relliscarem, i caurem avall. D'altra banda, si avancem amb prudència en cada passa, però amb determinació, de segur que tard o d'hora haurem superat l'obstacle.

2. T'atreveixes a meditar, o ja tens una resposta preparada per a tot?

Herois de hui en dia

1. Som homes atípics, capaços d'anar-nos-en a casa contents de decidir no tenir sexe, en lloc de la vida porca de tenir que menjar-ho tot, follar-ho tot i beure-ho tot, sense més límit que el que ens posen els demés.

Khuai-i-Eszmaill

2. Sóc com una roca a l'espai, i poc m'importa la trajectòria ni l'origen d'altres cossos espacials. De lluny puc semblar quasi immòbil, però si te m'apropes, comprovaràs que la meua velocitat potser et faça pols.

La meua intenció no és altra que la meua voluntat de viatjar. No pretenc causar dany, però compte si se't passa per la ment desviar-me amb el teu poder gravitatori: en una col·lisió, tots dos cossos sofreixen.

Kaïm Terradis

Kaïm Terradis 1

1. Parlar de l'esperit, de l'ànima, del cor, de la consciència, o de Déu, és l'estil humà d'enfrontar-se a la distància entre la voluntat i els fets. És en definitiva la comparació constant, conscient o inconscient, entre la imaginació i la capacitat d'experimentar allò imaginat.

2. L'objectivitat és una il·lusió, només existeix l'afinitat entre dos subjectes. Aquell que diu actuar en base a conceptes universals i absoluts, és el major tirà que pot xafar la Terra.

Robert Anton Wilson 1

1. Hauries de veure el món com una conspiració maniobrada per un grup intrincadament unit de persones quasi omnipotents, i hauries de pensar en aqueixes persones com tu i els teus amics.

2. "És", "és", "és". La idiotesa d'aquesta paraula em persegueix. Si fóra abolida, el pensament humà podria començar a tindre sentit. Jo no sé el que res "és"; només sé allò que em sembla a mi en eixe moment.