Consideracions sobre el VIH i la SIDA - 2

Un documental anomenat "La ciencia del pánico", un recull d'entrevistes a investigadors científics, metges, periodistes, i persones amb VIH+ entre d'altres, en allò que respecta al virus i la SIDA.

Diversos testimonis que conviden a reflexionar sobre tot allò que envolta a la comunitat mèdica estatal i global, abordant temes com les malalties, les farmacèutiques, les proves... en general; i la realització de tests, experiències viscudes, VIH, i SIDA, en concret.



Podeu visitar la web dedicada a aquesta investigació i documental: http://www.lacienciadelpanico.tk

Qüestionant el darwinisme

En aquesta entrevista titulada "Desmontando a Darwin" d'uns tres quarts d'hora de duració, Máximo Sandín (Doctor en Ciències Biològiques i en Bioantropologia) exposa que -segons ell- el darwinisme s'ha convertit en una espècie de religió, en una justificació del sistema econòmic vigent. La teoria de "La Selecció Natural" per la qual els més forts són els més aptes i els únics que han de sobreviure, justifica la creença que hem de viure constantment en competència.
Per a Sandín, la naturalesa és quelcom d'una enorme harmonia on no hi ha genomes-brossa ni virus o bacteris assassins.


Podeu veure també una conferència del mateix bioantropòleg titulada "Darwinismo, ciencia y poder". Té una duració de poc més de dos hores i mitja. (http://vimeo.com/11445950)
Veig d'interès aquest tipus de posicionaments per una raó molt senzilla: una persona curiosa aprecia el valor de la saviesa, i el savi esdevé savi gràcies a l'art de separar el gra de la palla. Observant, analitzant, comparant, sent crític, dubtant de si mateix, equivocant-se...; per contra, el fanàtic, aferrat a un pensament heretat, imposat, preestablert i unidireccional, és incapaç de ficar en marxa el mecanisme de la genuïna intel·ligència.

Consideracions sobre el VIH i la SIDA

El documental House of Numbers obri les portes a la possibilitat de debat sobre la relació del VIH (Virus de la Immunodeficiència Humana) i el que es coneix com a SIDA (Síndrome d'Immunodeficiència Adquirida). Comprovarem que, pel que sembla, no tot està tan clar quan es parla d'aquest virus i els seus hipotètics efectes sobre el nostre cos. No està de més doncs, detindre's un moment a reflexionar sobre les diverses opinions que envolten aquest conflicte, i traure unes conclusions pròpies, encara que aquestes no siguen determinants i ens deixen amb el dubte.

La Fal·làcia Científica

Som éssers que interaccionem amb la resta de l'existència. Existeix -encara que potser de manera il·lusòria- un "jo" i un "la resta". En qualsevol cas, mitjançant la interacció de l'entorn amb els nostres sentits, després analitzant l'experiència a través de la interpretació, i més tard assimilant allò viscut traient una espècie de conclusió temporalment vàlida; intentem entendre l'existència que d'alguna manera percebem.

És l'estil propi que tenim els humans, i moltes altres formes de vida, d'explicar-nos tot allò que ens envolta, independentment del grau d'aprofundiment i complexitat del procés, i que ho considerem més reeixit o menys. Per a simplificar, i per entendre'ns, podríem dir que observem, experimentem, reflexionem i concloem.

No és cosa poc habitual topar-se amb una sentència provinent dels defensors de la ciència moderna, que diu així: "si no fóra per la ciència, no sabríem tal cosa". Com ara fer un recipient de fang, o construir una casa. Els defensors d'aquesta postura, intenten convertir en ciència allò que és un comportament innat dels humans. I si a això anomenem ciència, cap problema, però en absolut és el mateix tipus de ciència el que es limita al comportament propi humà, que el que desenvolupa la ciència moderna actual.

Abans que existira la ciència moderna, o qualsevol altre tipus de concepció de ciència, els humans ja funcionàvem observant, experimentant, reflexionant i concloent. La ciència està basada en un comportament humà natural, i no al contrari. Una altra cosa és que la ciència actual s'haja distanciat més o menys de les formes primitives de ciència, amb les implicacions que això comporta.

Va de dogmes la cosa...

Ciència moderna i Religió organitzada, són dos cares de la mateixa moneda.
Els éssers humans percebem el nostre entorn, i l'interpretem. Ens caracteritzem per eixos dos trets: Percepció i Interpretació. És la base per entendre i assimilar que efectivament, la pròpia naturalesa humana esdevé sempre en infinitat de cultures, pensaments, idees... diferents.

La ciència moderna concep allò que creu que existeix d'una manera materialista, objectivista (per tant universalista), i racionalista. Açò vol dir que, no hi ha més que allò que percebem en comú la majoria dels humans. I en base a açò, els alts caps de la comunitat científica, dicten tesis que serveixen per a conduir una nova tendència cultural: la global.
Un exemple molt simple: el Sol. Per a la ciència no és més que una objecte mesurable i classificable.
No obstant, per a moltes cultures humanes, el Sol ha significat, i significa encara, molt més que un objecte amb una massa, moviments i característiques particulars. Ha simbolitzat des d'un déu, fins a un ens al que adreçar-se per a agrair la possibilitat de la vida. A cas hi ha alguna cosa negativa en comunicar-se amb la natura?

Per altra banda estan les religions organitzades, que a dia de hui no solen discutir -tot i que poden aparentar-ho- les tesis de la ciència moderna. Tot i això, no dubten en dictar com hem d'interpretar allò que ens envolta, així com les nostres emocions.
"Gràcies a la ciència, sabem que el Sol no és cap déu ni cap ens al que retre cult. T'has de dirigir a Jesucrist". O a qualsevol altra figura.

La ciència s'encarrega d'eliminar qualsevol rastre que implique una perspectiva pròpia, qualsevol possibilitat de determinació, qualsevol llibertat d'interpretació. Limitant la capacitat humana a la mera percepció externa: oïda, vista, olfacte...
La religió organitzada, d'altra banda, es dedica a imposar una perspectiva determinada de com s'han d'interpretar les coses.

Els trets bàsics que conformen la nostra existència: Percepció i Interpretació, intenten ser dirigits per aquests dos alcaids del cos i la ment: la ciència moderna i les religions organitzades. I per descomptat, cap dels defensors d'aquests dos agents de l'ordre suporta la idea d'un individu que prescindisca dels favors de la il·luminació científic-religiosa.

Cal trencar els valors existents, dinamitar-los, exterminar-los del nostre interior sense mirament algun. I cal llavors, encarregar-nos de crear nous valors propis, inventar-los. Això ens farà més lliures.