Escollir d'un aparador no és escollir, sinó obeir

Tria la vida.
Tria una ocupació.
Tria una carrera.
Tria una família.
Tria un televisor gran que et cagues.
Tria rentadores, cotxes, equips de compact disc i obrellaunes elèctrics.
Tria la salut: colesterol baix i assegurances dentals.
Tria pagar hipoteques a interès fix.
Tria un pis pilot.
Tria als teus amics.
Tria roba esportiva i maletes a joc.
Tria pagar a terminis uns vestits en una àmplia gamma de putos teixits.
Tria el bricolatge, i preguntar-te qui collons eres els diumenge pel matí.
Tria asseure't al sofà i veure tele-concursos que esmussen la ment i aixafen l'esperit, mentre plenes la teua boca de puto menjar-brossa.
Tria podrir-te de vell cagant-te i pixant-te damunt en un asil miserable, sent una càrrega per als ninyatos egoistes i fets pols que has engendrat per a reemplaçar-te.
Tria el teu futur.
Tria la vida.

Però, per què anava jo a voler fer una cosa així?
Jo vaig triar no triar la vida.
Jo vaig triar una altra cosa...

Trainspotting

Un cervell a la moda

La major part de la publicitat va destinada al sexe femení, i vaja si es nota. És tremendament complicat trobar dones immunes a l’atac publicitari. La majoria segrega fluids vaginals només pensar en complements de moda. Ho viuen amb eixa sensació a l’estómac, és símptoma d’il·lusió. Convencent-se a elles mateixes de que es mereixen aquest permís.

No crec que siga sensat afirmar que són víctimes de la publicitat, i plantar-nos ahí. Són addictes a eixa sensació artificial. D’igual manera que aquell que consumeix heroïna o televisió. Qualsevol moment és perfecte per abandonar el que s’està fent i dirigir-se al centre comercial més proper. No saben què van a adquirir, simplement perquè no els ha sorgit la necessitat, van per pura diversió i entreteniment, fantasiejant amb la possibilitat de poder posseir quant més millor. La principal meta en les vides d’aquestes persones, és sacrificar-se en un treball de per vida per poder acumular diners i, poder comprar tot allò que els passe per davant dels ulls.

Però no ens enganyem, el sexe masculí no es queda enrere, ni molt menys. Es tracta de persones acomplexades que s’avergonyeixen d’admetre la seua addicció, al mateix nivell que el de les seues companyes, les dones. Somien aquests amb cotxes d’alta gama, complements esportius de “gran qualitat”, aparells tecnològics d’última generació...

Són la gent que ens envolta. El meu cervell és incapaç de filtrar el que els meus sentits perceben. Tot i tractar-se d’éssers ben alimentats i amb un vestuari impecable, jo només capte la presència de projectes fracassats de persones humanes, amb la cara i el cos demacrats, la pell clavillada, la cara xuplada, intentant millorar la seua imatge amb vestimentes i complements que imiten la joieria dels faraons. Una antena de radiofreqüència els ix just per darrere d’una de les orelles. Disposats a ser teledirigits als centres de consum, on se’ls subministra la dosi periòdica que necessiten per a no estavellar-se contra el mur de la frustració.

Abans, en algun moment, eren humans. Quan es van transformar? Es tractarà d’alguna espècie de divergència genètica? Estic desolat, la decadència de l’entorn em recorda que estic limitat per a poder canviar-lo. Només jo sóc el món, i el món sóc jo. La revolució més gran que mai s’ha imaginat, té i tindrà lloc, en la meua consciència. El meu esperit és un camp de batalla sobreïxent d’emocions que adopten una forma humana, com de cosos estesos al terra, plens de sang, mentre altres, victoriosos, celebren els èxits sense deixar mai de vigilar. No sé quants bàndols hi ha ni quin guanyarà.

Amor i sexe, ara amb el 50% de descompte

No són pocs els articles que es publiquen referents a l’assoliment d’una relació sentimental, amorosa o sexual (o totes alhora) de qualitat, mitjançant una sèrie de consells com acaramullar a l’amant amb regals, o tapar-lo amb complits, o recórrer a un romanticisme de pel·lícula, etc...

Oblida’t. Tot això és producte de la corrupció de l’home modern (com a homínid, és a dir, també de la dona). Rebutja la mercantilització dels sentiments. Si la teua parella reclama regals, envia-la a la merda. L’afecte entre humans, com a espècie animal, no ha de respondre a un interès material –ni tan sols de manera puntual. No pretengues que se senta còmoda dient-li que bé li senta una nova peça de roba, o un calçat, o com se li està notant el temps que porta esclava del gimnàs, o el nou model de cabell... res. Tot això no existia quan eixa persona va nàixer.

Han aconseguit, gràcies al bombardeig continu d’un grup d’especialistes de màrqueting, humiliar la nostra pròpia manera d’estimar i de gaudir de l’afecte. Se’ns han aparegut de sobte grups d’avantguarda per fer-nos avergonyir de la nostra naturalesa, senzilla, tranquil·la, sana. Ara hem de comprar tota una sèrie de productes de la indústria del sexe per tal d’estar a l’altura. Però mai aconseguim ser els gurus que pretenen que siguem, senzillament, perquè sempre hi ha novetats en els manaments dels professionals del sexe, un sexe d’una ínfima qualitat, amb l’únic objectiu d’acumular medalles i pujar a la llista mental d’èxits.

Se’ns intenta dictar els gustos i plaers que hem de sentir. De sobte ixen manades de nous alliberats sexuals, que en majoria, no són més que pobres acomplexats. Viuen atemorits per la possibilitat de no ser els millors segons els cànons dictats pels fabricants de moda, però ho camuflen amb la disfressa de l’infal·lible conquistador, aqueix pel que les dones se la juguen, i els homes barallen.

Ara resulta que no sabíem estimar com calia a amics, amors, família. Ara hem de consultar el catàleg de l’eruditisme sexual-mercantil. L’amor i el sexe lliure, que ha de ser la pràctica i el gaudi d’aquestes belles emocions amb plena llibertat, són ara una disbauxa i una confusió d’emocions inestables i dictades. Tot per poder ser considerats persones modernes, actuals, lluny d’aquella opressió a la que ens sotmetien en altres temps de dictadura militar.

Fes de la teua manera d’estimar una cosa tan valuosa que ningú, mai, siga capaç de comprar.