Ja ha passat. Allò que tant temia ha ocorregut. L'esperit que habitava en la persona estimada ha volat. S'ha esvaït. Ni tan sols me crec que puga tenir forces per escriure açò. Sóc la depressió personificada. La derrota. Em trobe vençut, enfonsat.
Ens hem deixat anar, l'un a l'altre. Sabem sincerament que ha sigut una decisió sensata i madura. Ara m'espera un temps que sospite serà molt dur, però també espere que siga de recuperació. Pel moment sent com cada segon se'm clava com vidres en la carn. Cada segon passa esquarterant-me sense pietat, trencant-me l'ànima. Encara no he assimilat l'ocorregut. Em sent com si m'hagueren extirpat un òrgan vital, una part de mi.
Però ha sigut la meua ànima, malferida ara, la que m'ha advertit de la situació, i ha eixit per a rescatar-me d'una vida que haguera sigut malauradament infeliç per als dos.
L'ànima... els sentiments... mai solen enganyar-nos. En el fons lluiten contra la traïció. Els sentiments són guàrdies que des de la invisibilitat ens ajuden durant la nostra existència.
Sempre l'he tinguda amb mi, cuidant-me, advertint-me, consolant-me, enfortint-me. L'ànima em fa ser el que sóc.
I això és justament el que he de ser: JO.
Este mensaje vale por un abrazo real de la singularidad danzante "Khuai-i-Eszmaill" hacia usted en algún momento determinado de la existencia espaciotemporal.
ResponEliminaCarece de fecha de caducidad y funciona de forma acumulativa. Usted podrá recibir más vales como éste en lo sucesivo y podrá cobrarlos según su voluntad.
La Oficina de Burocracia Emocional Liberada (OBEL) le da las gracias por su colaboración.
Gràcies tio!
ResponElimina