De la comprensió

El savi no és savi pel simple pas del temps. Però és necessari el pas d'aquest per a ser savi. S'és savi per la successió d'experiències, i de lliçons apreses.
Pretendre ser savi és el primer símptoma de que encara és massa prompte per ser-ho. És una prova de que encara estàs aprenent. La impaciència és un joguet inútil, una distracció.

El savi ha de saber vèncer els dimonis que se li presenten. L'obsessió és un dels dimonis més forts. Un de tants en la vida. L'obsessió, la possessivitat d'un desig. Aferrar-se a una pretensió, a una voluntat, fins convertir-se la pròpia pretensió en objectiu. Quina bogeria! Quina esclavitud tan gran és la dependència. Quines cadenes tan grosses forja allò pel que et desvius.

L'obsessió es gesta amb l'esperança en que l'objecte de desig, acabe actuant segons el reflex dels teus interessos, dels propis interessos. Obviant per complet la naturalesa pròpia de l'objecte. Ignorant-lo totalment. És paradoxal que l'obsessió signifique, en certa manera, restar-li valor a la cosa en sí. Un valor que crèiem haver-li atorgat al interessar-nos-hi. L'obsessió significa menyspreu cap a l'objecte. Significa situar-nos en el centre de l'existència, ficant la resta de coses en un segon pla.

Jo dic: comprensió per a curar l'obsessió. Enteniment de l'objecte. Empatia. Només quan hi ha estima real, desapareix l'obsessió. Desapareix perquè l'estima implica enteniment i gaubança.

Qui diria que vèncer un mal podria consistir en  sentir-nos bé amb la resta de l'existència.

Defensant la Gran Tribu, tot un exemple

Viviu en la confusió

Allí, en el més profund d'aquells boscos, lluny de tot quant coneixes, lluny de tot quant t'han ensenyat a l'escola, als llibres, a les cançons o als poemes; trobes la pau, l'afinitat, l'harmonia... inclús la seguretat.

És més perillós passar un sol dia en qualsevol ciutat, que viure sempre en aquells boscos. Ho entens?

Confusió. Viviu en la confusió.

Instint

La dissolució de l'ego

Oblidar-se de la ciència, la lògica i la raó. Oblidar els pensaments amb línies rectes, amb arestes.

Abandonar la menor pretensió de control i domini.

Ser titella dels teus instints. Deixar-se dur. Soltar-se.

Quedar-se nu amb l'ego completament dissolt en l'entorn.

Sentir. Viure l'experiència.

Deixar-se arrossegar pel corrent àcid. Lluitar contra ell seria perdre la batalla abans d'haver-la començat.


Ser aigua en el riu, terra en la muntanya, vent en l'aire, flama en el foc.

Creure't capaç és ser capaç

Infants del món, escapeu!

Escolte un grup de xiquets i xiquetes, d'entre sis i huit o nou anys aproximadament, tal volta deu. La seua obsessió (en el millor dels sentits), no és altra que explorar un lloc que no han xafat mai. Aventurar-se, sense por, amb curiositat.

Escolte a un d'ells dir: "anem cap allà, a veure què hi ha". Aguaite per la finestra i els observe amb un somriure nostàlgic a la cara, quasi amb un nuc a la gola. Què han fet de la meua vida? -em pregunte-. Què he fet jo d'ella?

Per accedir a eixe lloc verge per a ells, han de baixar un desnivell de vora un metre i mig. Una alçària que els sobrepassa a tots. No obstant tots baixen, excepte la més menuda dels membres, que es queda dalt amb desil·lusió per creure que no podrà anar amb els seus amics. No pot baixar ella sola. Però no és problema, la resta no dubten en ajudar-la.
Els perd de vista, i les veus es dissolen entre els tarongers fins que no queda rastre d'ells.

Construeixen improvisades casetes. Fortificacions per mantenir el que han construït ells sols. Creen el seu espai, apartat de la civilització, enmig dels arbres. Agafen materials d'ací i d'allà. Fils, cordes, taulons de fusta, cartrons, branques. Aprenen a viure, com ho ha fet l'espècie humana durant milions d'anys. Encara posseïm eixe instint, eixa habilitat.

Tot i això, aviat, aqueixos xiquets l'aniran perdent, l'aniran deixant de costat, la desaprofitaran. Aviat estaran tan immersos en l'escola, instituts, universitats, treballs... que no recordaran que un dia van ser lliures, que vivien en un estat mental d'absoluta llibertat. No sabran que posseïen una ment totalment anàrquica.
Si ningú els haguera esclavitzat, si els hagueren deixat ser lliures, sense cap dubte serien ara els components d'una tribu autònoma, amb coneixements, sàvia i encoratjada.

Maleïts els pares! Maleït tot aquell que pose entrebancs a la llibertat. Maleït aquell que mutile una vida per simples vicis autoritaris i infinitat de prejudicis.

Xiquets i xiquetes del món: Escapeu! Viviu!
Viviu com no s'han atrevit els vostres pares. Pares plens de pors, temor, i pànic a no ser controlats i no controlar. Pares ja viciats i seduïts per la decadència monetària i els "luxes" materials.

Xiquets i xiquetes del món: Sigueu el fracàs escolar més absolut i frustrant per als vostres mestres i familiars. Incubeu el desafecte i el rebuig per tot tipus d'esclavisme. Lluiteu per això que sempre ha sigut vostre: l'esperit de llibertat!

Xiquets i xiquetes del món: Vos estime a tots i totes.
Per favor, sigueu lliures!

El Sistema és un concepte mental. Allibera't!

(Punxa en Mira a YouTube)

Entrada relacionada: Un mapa és un simple paper

La por, el dimoni

Si haguérem de definir un dimoni, aquest seria la por. Pot adoptar multitud de formes: ansietat, vergonya, obsessió, culpabilitat, ira, gelosia, inseguretat, enveja... I sempre intentarà enganyar-te. Sempre intentarà manipular-te per a perpetuar l'estat de malestar.

Quan sentim alguna d'aquestes emocions cal tranquil·litzar-nos, amb serenitat, deixar aclarir la ment fins aplegar a un estat de pau interior. Aparta de tu els pensaments negatius, per dolents que et semblen.

No tingues por de res.
No anheles res ni ningú, doncs apareixerà la gelosia i l'obsessió.
No deixes que la gelosia o l'obsessió t'envaïsquen, perquè es transformaran en odi.
No deixes que l'odi et cegue, perquè et convertiràs en amargor. Seràs patiment.
No t'avergonyisques d'allò que creus que no has fet correctament.
No et sentes culpable, doncs la culpabilitat és una tortura que no et mereixes.

Estima! Estima sense por ni límits.
Acontenta a aquells que t'aporten benestar.
Comprèn a tot aquell que t'envolte.
Alegra't de les alegries dels demés.
Contagia't de la felicitat de l'ambient.

Estima! Estima sempre!