Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dilluns, 25 de juliol de 2011

De la comprensió

El savi no és savi pel simple pas del temps. Però és necessari el pas d'aquest per a ser savi. S'és savi per la successió d'experiències, i de lliçons apreses.
Pretendre ser savi és el primer símptoma de que encara és massa prompte per ser-ho. És una prova de que encara estàs aprenent. La impaciència és un joguet inútil, una distracció.

El savi ha de saber vèncer els dimonis que se li presenten. L'obsessió és un dels dimonis més forts. Un de tants en la vida. L'obsessió, la possessivitat d'un desig. Aferrar-se a una pretensió, a una voluntat, fins convertir-se la pròpia pretensió en objectiu. Quina bogeria! Quina esclavitud tan gran és la dependència. Quines cadenes tan grosses forja allò pel que et desvius.

L'obsessió es gesta amb l'esperança en que l'objecte de desig, acabe actuant segons el reflex dels teus interessos, dels propis interessos. Obviant per complet la naturalesa pròpia de l'objecte. Ignorant-lo totalment. És paradoxal que l'obsessió signifique, en certa manera, restar-li valor a la cosa en sí. Un valor que crèiem haver-li atorgat al interessar-nos-hi. L'obsessió significa menyspreu cap a l'objecte. Significa situar-nos en el centre de l'existència, ficant la resta de coses en un segon pla.

Jo dic: comprensió per a curar l'obsessió. Enteniment de l'objecte. Empatia. Només quan hi ha estima real, desapareix l'obsessió. Desapareix perquè l'estima implica enteniment i gaubança.

Qui diria que vèncer un mal podria consistir en  sentir-nos bé amb la resta de l'existència.

6 comentaris:

  1. "Només quan hi ha estima real, desapareix l'obsessió" ke gran verdad...

    ResponElimina
  2. correo elektroniko o algo por el estilo gastas?

    ResponElimina
  3. T'he enviat la meua adreça al teu correu.

    ResponElimina
  4. Vaya maravilla. Me he tragado de golpe como 5 ó 6 textos que tenía sin leerme de los tuyos y he disfrutado como un crío. Gracias por seguir ahí dándole, amigo. Un fuerte abrazo.

    ResponElimina
  5. M'alegre molt de que t'agraden els meus textos. L'escriptura és una via d'expressió de l'ànima, és art, creativitat humana, necessària, vital.

    Tu eres un artista de les lletres, de les línies i els colors. L'art és un instint incontrolable i sempre plaent. Company, amic, germà, vivim l'art, deixem-nos arrossegar per ell, deixem que filtre per nosaltres.

    Un altre abraç fort per a tu.

    ResponElimina