Infants del món, escapeu!

Escolte un grup de xiquets i xiquetes, d'entre sis i huit o nou anys aproximadament, tal volta deu. La seua obsessió (en el millor dels sentits), no és altra que explorar un lloc que no han xafat mai. Aventurar-se, sense por, amb curiositat.

Escolte a un d'ells dir: "anem cap allà, a veure què hi ha". Aguaite per la finestra i els observe amb un somriure nostàlgic a la cara, quasi amb un nuc a la gola. Què han fet de la meua vida? -em pregunte-. Què he fet jo d'ella?

Per accedir a eixe lloc verge per a ells, han de baixar un desnivell de vora un metre i mig. Una alçària que els sobrepassa a tots. No obstant tots baixen, excepte la més menuda dels membres, que es queda dalt amb desil·lusió per creure que no podrà anar amb els seus amics. No pot baixar ella sola. Però no és problema, la resta no dubten en ajudar-la.
Els perd de vista, i les veus es dissolen entre els tarongers fins que no queda rastre d'ells.

Construeixen improvisades casetes. Fortificacions per mantenir el que han construït ells sols. Creen el seu espai, apartat de la civilització, enmig dels arbres. Agafen materials d'ací i d'allà. Fils, cordes, taulons de fusta, cartrons, branques. Aprenen a viure, com ho ha fet l'espècie humana durant milions d'anys. Encara posseïm eixe instint, eixa habilitat.

Tot i això, aviat, aqueixos xiquets l'aniran perdent, l'aniran deixant de costat, la desaprofitaran. Aviat estaran tan immersos en l'escola, instituts, universitats, treballs... que no recordaran que un dia van ser lliures, que vivien en un estat mental d'absoluta llibertat. No sabran que posseïen una ment totalment anàrquica.
Si ningú els haguera esclavitzat, si els hagueren deixat ser lliures, sense cap dubte serien ara els components d'una tribu autònoma, amb coneixements, sàvia i encoratjada.

Maleïts els pares! Maleït tot aquell que pose entrebancs a la llibertat. Maleït aquell que mutile una vida per simples vicis autoritaris i infinitat de prejudicis.

Xiquets i xiquetes del món: Escapeu! Viviu!
Viviu com no s'han atrevit els vostres pares. Pares plens de pors, temor, i pànic a no ser controlats i no controlar. Pares ja viciats i seduïts per la decadència monetària i els "luxes" materials.

Xiquets i xiquetes del món: Sigueu el fracàs escolar més absolut i frustrant per als vostres mestres i familiars. Incubeu el desafecte i el rebuig per tot tipus d'esclavisme. Lluiteu per això que sempre ha sigut vostre: l'esperit de llibertat!

Xiquets i xiquetes del món: Vos estime a tots i totes.
Per favor, sigueu lliures!