Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dijous, 28 d’abril de 2011

El descans de la ment

Les emocions són un univers, són un misteri de dimensions titàniques. Sempre troben el moment i la manera per a resultar incomprensibles. Contradictòries. Quan més còrrec per esbrinar el significat dels sentiments, més ràpids fugen aquests del meu enteniment. Sembla que el seu missatge siga: "deixa de perseguir-nos, simplement experimenta'ns". Sempre acabe abandonant la persecució amb una sensació de desorientació.
I atrapat en una condemna perpètua d'anticoneixement de mi mateix, de la complexitat del Jo, em veig obligat freqüentment a caminar per la vida sense pensar en demà.

Imagineu què passaria si demà morireu, i la mort, l'acte de la mort, consistira en dedicar una hora a la reflexió sobre la vida passada, abans de sucumbir en un son etern d'inconsciència. Estaríeu satisfets?

2 comentaris:

  1. como perros que persiguen su propia cola...

    ResponElimina
  2. I mentre ens perseguim la cua, ens oblidem de contemplar el paisatge, i gaudir de la seua bellesa.

    ResponElimina