M - Em sent fatal, m'òmplic de records. Bons records provinents d'una persona que ja no tinc al costat.
À - Però t'estàs enganyant. Ho saps, no?
M - No sé...
À - Sempre se n'anava. Sempre m'ignorava. Era indiferent als meus sentiments. No valorava els teus esforços... Què és exactament allò que enyores d'eixe comportament?
M - No puc evitar recordar només les parts bones.
À - Eixes parts bones pertanyen a una antiga versió d'ella. Una versió que fa anys que va deixar d'existir. Eixa persona que enyores, només és producte de la teua imaginació. No és real. Ara és una altra persona. L'esperit que habitava en el seu cos, i que tant t'agradava, fa anys que el va abandonar, ara viatja lliure, arrossegat pel vent, esperant trobar una persona en qui habitar.
M - Ja... sé que em base un una mentida que m'he creat al imaginar-nos compartint la vida amb ella.
À - Efectivament. I quan la veges, has de percebre-la així, com és ara. No et fixes en la seua cara, ni en el seu cos, ni en la seua veu, ni en el seu olor... mira més endins, i comprovaràs que el seu esperit no és aquell del que t'enamorares. El passat no ens ha d'esclavitzar. El passat és imaginació, i aquesta, auto-manipulada, pot ser molt cruel.
M - Cert, el passat ja no existeix. I el futur mai ha existit.
À - Però no et preocupes. Creus que algú ens pot fer cap mal? No tingues por, ens enfrontarem junts al contacte inevitable amb eixa nova versió. A eixa que no ens agrada, a eixa que ens ho ha fet passar malament. Mirarem cara a cara al seu esperit i li farem saber que no, que no és qui nosaltres busquem, li direm:
"Vaig estar un temps creient que ahí dins vivia una altra persona. Evidentment estava equivocat. Que passes un bon dia i fins una altra."
------------------------------------
Després d'aquesta conversa entre la Ment i l'Ànima, es van fondre en un sol ens. El cervell bategava sang amb força i el cor decidia amb determinació.
Lo que amamos en ocasiones se encuentra en lo que otras personas despiertan en nosotros. En aquello que otras personas nos descubren. Partes de nosotros mismos que, en muchos casos, ignorábamos.
ResponEliminaPero pudiera suceder que esto terminase. E incluso que estas personas cambiasen, o no se encontrasen ya agusto con qué despiertan en nosotros o nosotros en ellos.
Podemos, desde luego, conservar la esencia de lo que tanto amamos pero debemos, no obstante, admitir el fin cuando se presenta, y no aferrarnos a lo que se marcha.
Nos percatamos de la muerte cuando acontece a nuestro alrededor o cuando nos percibimos próximos a ella, pero la muerte sucede en todas partes. La muerte significa cambio, renovación, fin de un ciclo y comienzo de otro. Y no sólo se produce biológicamente.