Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dimarts, 5 de juliol de 2011

La por, el dimoni

Si haguérem de definir un dimoni, aquest seria la por. Pot adoptar multitud de formes: ansietat, vergonya, obsessió, culpabilitat, ira, gelosia, inseguretat, enveja... I sempre intentarà enganyar-te. Sempre intentarà manipular-te per a perpetuar l'estat de malestar.

Quan sentim alguna d'aquestes emocions cal tranquil·litzar-nos, amb serenitat, deixar aclarir la ment fins aplegar a un estat de pau interior. Aparta de tu els pensaments negatius, per dolents que et semblen.

No tingues por de res.
No anheles res ni ningú, doncs apareixerà la gelosia i l'obsessió.
No deixes que la gelosia o l'obsessió t'envaïsquen, perquè es transformaran en odi.
No deixes que l'odi et cegue, perquè et convertiràs en amargor. Seràs patiment.
No t'avergonyisques d'allò que creus que no has fet correctament.
No et sentes culpable, doncs la culpabilitat és una tortura que no et mereixes.

Estima! Estima sense por ni límits.
Acontenta a aquells que t'aporten benestar.
Comprèn a tot aquell que t'envolte.
Alegra't de les alegries dels demés.
Contagia't de la felicitat de l'ambient.

Estima! Estima sempre!

5 comentaris:

  1. a vezes no esta en nuestras manos el sentirnos de una manera u otra, vivimos en una soziedad en la ke a la gente le preokupa mas el ke diran ke el sentirse bien y konforme kon uno mismo. Asi pues, si no me kiero ni yo, a kien voy a kerer ? (y yo no me inkluyo en el pack)

    ResponElimina
  2. Jo pense que el control de les emocions està en les nostres mans. Tot depèn de com enfoquem les situacions.
    Està clar que podem patir males experiències, i això ens produeix dolor, però de nosaltres depèn deixar-les passar o perseguir-les eternament.

    Jo opine que no existeix UNA societat, crec que això és una trampa mental. Poden existir i existeixen multitud de societats diferents alhora. Desenvolupant-se paral·lelament. I allà cadascú si decideix formar part d'alguna o crear-ne una de nova.

    I per descomptat, com bé dius, cal estimar-se a u mateix, i estar predisposat a estimar a la resta.

    ResponElimina
  3. yo pienso ke siempre hay hijxs de puta x medio. x mas ke una persona kiera tirar palante despues de una mala experienzia komo tu dizes, siempre habra un hijx de puta ke intente amartillarte kon el fin de ke no llegues a ser feliz, x lo ke sera mucho mas difizil superarlo...
    y de kontrol de emoziones ni te kuento... siempre dependeremos de los demás, a la hora de la verdad la opinion ke uno tiene de si mismo no vale para nada, por mas ke kiera ser feliz si mi entorno no me apoya no lo voy a konseguir, x mas ke kiera o ganas ke tenga, siempre nezesitas algo exterior, no te puedes valer x ti mismo.

    ResponElimina
  4. Entenc el que vols dir, i ha de ser realment difícil tenir autocontrol quan l'entorn és desfavorable. Però cal tenir-lo. Cal aprendre a controlar les emocions (que no reprimir-les, compte).

    D'altra banda pense, que la felicitat no és un objectiu que s'haja d'aconseguir. És a dir, si l'obtenció de la felicitat depèn d'infinitat de factors externs que no podem controlar, molt probablement, la felicitat serà una cosa inestable, que desapareixerà amb molta facilitat.

    Pense que la felicitat és un estat de benestar que impregna -per dir-ho d'alguna manera- tot el nostre ésser, en tot moment. Eixa felicitat, si forma part fonamental i sòlida de nosaltres, serà més probable que no desaparega al mínim contratemps.

    De totes maneres és molt fàcil dir-ho, hehehe. Ja dic que ens cal (en general) entrenament. Aprendre a conèixer les emocions, per tal de saber controlar-les. En definitiva es tracta d'aprendre a conèixer-nos a nosaltres mateixos, és una bona manera de saber estimar-nos.

    ResponElimina
  5. Per si t'interessa, t'enllace un vídeo que vaig ficar fa uns mesos. És d'un monjo budista que parla sobre la felicitat. Crec que explica millor que jo el que intentava transmetre't a l'anterior comentari, ;)

    La felicitat - Matthieu Ricard

    ResponElimina