Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

divendres, 26 de desembre del 2014

La nació indígena dels Uque

N'hi havia una tribu que habitava una gran vall envoltada de verdes muntanyes per la qual serpentejava un riu d'aigües abundants i clares. Aquella gent no en tenia cap culpa de viure en aquella vall, simplement naixien, vivien i morien allà. Els vells contaven que ja des de temps remots, eixa vall, i totes les terres fins més enllà on arribava la vista, havia estat l'abric dels poblats Uque, dits així per ser els parlants de la llengua uque. Perquè no vos ho havia dit, però la tribu dels Egam, que era com es coneixien els habitants de la vall homònima on se situa esta història, no eren els únics que xafaven aquell territori. També estaven els Grop, que habitaven terres més al nord; els Ufir, de l'altra part del sistema muntanyós que envoltava la vall; els Trecan, d'aigües amunt, en direcció sud; i més, moltes més tribus unides pel lligam d'una llengua comuna i antiga.

Un dia, a la vall dels Egam arribaren gents que mai no havien vist, i això que tots els Uque eren donats a la interacció entre els seus poblats. Aquelles persones parlaven una llengua desconeguda, així que els Egam, de costums pacífics, miraren de fer-se entendre amb ells. Amb dificultats i paciència aconseguiren traure en clar que aquells forans venien amb la intenció de quedar-se. Els primers dies tot era concòrdia, però amb el temps, els estrangers es mostraven més i més reticents a l'hora d'adaptar-se i respectar les tradicions i la llengua indígena. Els forasters anaven arribant no sols a Egam, sinó a tots els poblats Uque amb els mateixos modals. Amb els anys, els forans, que comptaven amb un armament força avançat, acabaren ocupant per coerció, els llocs reservats als més vells i savis dels Uque. Allò significà la desvirtuació, i en els pitjors casos l'eliminació, dels estaments socials i culturals dels indígenes.
Malgrat això, els colons permetien que alguns indígenes ocuparen llocs privilegiats per a servir-los, de manera que, en la població dels Uque, començà a crear-se una divisió entre aquells que acceptaven les concessions dels colons i les seues famílies, i els indígenes que no acceptaven aquella intromissió colona en les seues terres.
Amb la renovació de generacions, gran part dels indígenes eren cada volta més desconeixedors del que segles arrere havia ocorregut. Però altres, mantenien fresca la memòria transmetent de pares a fills el que la nació dels Uque va ser durant centenars d'anys. Els colons seduïren a gran part de la població amb l'oportunitat d'ocupar llocs de gran rellevància en el poder, així que molts dels indígenes i fills d'indígenes acabaren per adoptar la llengua estrangera. Amb la consolidació d'estos nous càrrecs creats a mida per als indígenes amb llengua estrangera, va vindre el menyspreu als autèntics indígenes Uque, però esta vegada, també per part dels de sang autòctona.

Durant tot este temps, mai va cessar la immigració estrangera, ni tampoc el menyspreu i el rebuig de tot allò que recordava, enaltia o es relacionava amb els Uque i la seua ancestral llengua i cultura. Els poblats Uque havien sigut ocupats, al principi amb suavitat, i després amb mètodes coercitius, pels colons. Els pocs Uque que encara vivien en aquelles terres violades, els pocs que parlaven la llengua que els donava nom, eren testimonis ara, de la burla més perversa que un indígena podia rebre, i era que els propis colons i els natius assimilats per la llengua i cultura colona, s'autodenominaren com els més orgullosos defensors de la llengua i cultura dels Uque. Això, mentre al mateix temps, feien de la identitat dels Egam un motiu de guerra contra els Grop, els Ufir, i la resta de poblats Uque. Poblats que sempre havien estat ben avinguts per ser fills de la mateixa llengua, amb els que compartien cultura i vincles afectius.

Ah, no vos ho havia contat. Aquell territori ocupa la costa ibèrica mediterrània, des d'un poc més amunt dels Pirineus fins vora el riu Segura. Als Egam també se'ls coneix com a valencians.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada