Carta oberta als Déus

Propose un ritual, el qual m'ha vingut de nou a la ment, després d'anys de letargia, gràcies a una frase que va pronunciar Robert Anton Wilson.
El ritual consisteix en situar-se còmodament en un lloc tranquil, en silenci, on s'estiga a gust, i pensar o dir en veu alta el següent:

Sigues un o hi hagen més,
em dirigisc al Déu o Déus que gosen existir.

Jo exigisc:

Mata'm! Mateu-me!
Atreviu-vos a posar-me la mà damunt.
Atreviu-vos tan sols a pensar interferir en la meua vida.
Atreviu-vos a creuar el meu camí.

Ataqueu-me amb la mort! O amb malalties i tristesa!
Jo vos desafie ací i ara.

No podreu res contra el meu Déu.
El meu Déu té virtuts infinites.
És infinitament més fort que vosaltres,
més valent, més capaç i més noble.
El meu Déu és infinitament més just.
És absolutament lliure.

Res podreu contra ell, miserables.
Mateu-me si podeu! Intenteu-ho!
El meu Déu no està, el meu Déu és.
És Tot.
És cada sentiment, cada emoció, cada roca, animal, riu, astre, energia...
El meu Déu és el Cosmos.
Jo sóc Cosmos!
Jo sóc Déu, i vosaltres heu mort mentre pronunciava aquestes paraules.