Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dimarts, 25 de gener de 2011

La mania de tenir fills

En aquesta societat occidental tan moderna, tenir descendència s’ha convertit en un punt més a complir de la llista de tasques que s'espera que assumim: escolarització, desitjar productes que no necessitem, treball, comprar aqueixos productes, parella, casament, fills, endeutament, habitatge, jubilació, passejar al gos, consumir telenovel·les...

Naixem immersos en un entorn nociu que s'oposa per tots els mitjans al desenvolupament humà. Decidir tenir descendència havent sucumbit abans a una existència corrupta, decadent, mísera i esclava, en la que aquesta civilització ens submergeix i, que ens torna incapaços de relacionar-nos de manera plena amb la resta d’individus i amb la natura; és condemnar al nou ésser a una vida de la mateixa ínfima qualitat. Cal trencar eixa cadena, i cal fer-ho amb determinació.

Al nàixer som manipulats per persones estranyes, apartats de la nostra mare. Més tard ens confinen en llocs especialitzats en l'empresonament humà (guarderies, escoles...), ens aïllen envoltats de productes colorits derivats del petroli esperant que es convertisquen en substituts del contacte humà i de l'afecte. Mentre no som capaços de caminar ens desplacen privats del contacte directe. Intenten suplir el pit matern amb un recipient. Ens silencien col·locant-nos un artefacte plàstic en la boca. Passem les nits desterrats del cau familiar, en un territori engabiat, sols. Creuen que som màquines que funcionem a base d’amenaces i control exhaustiu. Ningú té interès per entendre'ns. No s'estan criant persones, sinó eines de treball per a una vida de submissió absoluta.

Tot açò ha de desaparèixer. Hem de ser humans, i tenir fills humans. És el primer pas per a una nova generació de persones estables, afectives, independents i fortes. És tasca dels pares en primer lloc (i d'ells mateix després), rebutjar conscientment i de base tota forma de reclusió física i mental del nostre fill, rebutjar qualsevol tipus d'estructura manipuladora, des dels metges, fins les escoles, passant pels productes d'"entreteniment". La natura és el lloc on trobarà tot l'entreteniment possible, i la família on trobarà tot l’afecte que puga imaginar.

No podem permetre que la llibertat de les noves generacions acabe just al eixir del ventre de la mare.

3 comentaris:

  1. Disfrutarías leyendo "El Concepto del Continuum", de Jean Liedloff.

    ResponElimina
  2. Descrius molt bé la realitat que ens envolta, és un gran monstre de plàstic que li encanta menjar cervells humans. Tenim que anar amb compte!!!

    ResponElimina
  3. Per descomptat. Tenint en compte tot açò, no és d'estranyar el tipus d'humanitat que ens envolta, i la dificultat que implica descobrir les noves veritats i el camí propi.

    ResponElimina