Solem situar la nostra realitat en tres dimensions espacials més una temporal. Però és possible que, situar els successos que se'ns van quedant a la memòria siga més complexe del que creiem. És possible que calguen més variables per a situar un succés, un canvi (tal i com dèiem al text sobre el Temps). Potser percebem successos de manera inconscient, i els interioritzem i assimilem sense adonar-nos-en. Tal volta es tracte de successos que no percebem a través de cap dels sentits externs, i ni tan sols dels interns de manera conscient.
A través dels sentits externs percebem la nostra realitat immediata però, i si existeixen més dimensions de les que percebem de manera conscient? Imaginem que hi ha més dimensions, que no són espacials, ni tan sols temporals (en cas d'existir el Temps), o que sí ho són, qui sap. Què són aleshores? Què es pot mesurar en elles? Oh... mesurar... sempre igual. Tal volta aqueixes dimensions formen part de l'existència d'igual manera que ho fan les dimensions que coneixem, però no resulten tan evidents per a nosaltres.
Potser experimentem aqueixes dimensions de manera inconscient. Podria ser que existisquen a nivell atòmic o subatòmic. El nostre cervell és l'encarregat d'interpretar l'entorn, i funciona per impulsos elèctrics. Tal volta els electrons puguen introduir-se en aqueixes altres dimensions, i ens facen percebre emocions de manera inconscient, a través de les dimensions "ocultes". Podríem parlar aleshores d'alguna cosa pareguda a la telepatia? No com ens ho mostra el cinema, sinó com a sensacions, com a impressions puntuals, encara que siguen efímeres.
Teniendo en cuenta que lo que se "sabe" sólo se cree, lo que "no se sabe" sólo está abierto aún a la creencia.
ResponEliminaPer suposat, de fet, he inclòs aquest text en "Creences". I he utilitzat un llenguatge occidental i científic per tal d'exposar que potser les coses no són tal i com semblen ser, com diu la ciència.
ResponEliminaEu dou fé que tales percepcións alleas ao tempo e ao espazo, sexan efémeras ou non, existen. E en que me baseo para facer tal afirmación? pois no feito de que sen estas estrañas percepcións a comunicación literaria non existiría; claro que sempre hai quen dubida de todo e afirma que a comunicación non existe,de todo ten que haber na viña do noso señor.
ResponEliminaSe non entendedes a miña mensaxe, non vos preocupedes, dentro de mil anos volvo e douvos máis detalles.