No són pocs els articles que es publiquen referents a l’assoliment d’una relació sentimental, amorosa o sexual (o totes alhora) de qualitat, mitjançant una sèrie de consells com acaramullar a l’amant amb regals, o tapar-lo amb complits, o recórrer a un romanticisme de pel·lícula, etc...
Oblida’t. Tot això és producte de la corrupció de l’home modern (com a homínid, és a dir, també de la dona). Rebutja la mercantilització dels sentiments. Si la teua parella reclama regals, envia-la a la merda. L’afecte entre humans, com a espècie animal, no ha de respondre a un interès material –ni tan sols de manera puntual. No pretengues que se senta còmoda dient-li que bé li senta una nova peça de roba, o un calçat, o com se li està notant el temps que porta esclava del gimnàs, o el nou model de cabell... res. Tot això no existia quan eixa persona va nàixer.
Han aconseguit, gràcies al bombardeig continu d’un grup d’especialistes de màrqueting, humiliar la nostra pròpia manera d’estimar i de gaudir de l’afecte. Se’ns han aparegut de sobte grups d’avantguarda per fer-nos avergonyir de la nostra naturalesa, senzilla, tranquil·la, sana. Ara hem de comprar tota una sèrie de productes de la indústria del sexe per tal d’estar a l’altura. Però mai aconseguim ser els gurus que pretenen que siguem, senzillament, perquè sempre hi ha novetats en els manaments dels professionals del sexe, un sexe d’una ínfima qualitat, amb l’únic objectiu d’acumular medalles i pujar a la llista mental d’èxits.
Se’ns intenta dictar els gustos i plaers que hem de sentir. De sobte ixen manades de nous alliberats sexuals, que en majoria, no són més que pobres acomplexats. Viuen atemorits per la possibilitat de no ser els millors segons els cànons dictats pels fabricants de moda, però ho camuflen amb la disfressa de l’infal·lible conquistador, aqueix pel que les dones se la juguen, i els homes barallen.
Ara resulta que no sabíem estimar com calia a amics, amors, família. Ara hem de consultar el catàleg de l’eruditisme sexual-mercantil. L’amor i el sexe lliure, que ha de ser la pràctica i el gaudi d’aquestes belles emocions amb plena llibertat, són ara una disbauxa i una confusió d’emocions inestables i dictades. Tot per poder ser considerats persones modernes, actuals, lluny d’aquella opressió a la que ens sotmetien en altres temps de dictadura militar.
Fes de la teua manera d’estimar una cosa tan valuosa que ningú, mai, siga capaç de comprar.
Anima,
ResponEliminame gustan mucho tus escritos, yo saco una revistica pues subterranea, es gratis y saco una 20 o 30 copias que divulgamos con unos amigos en conciertos punk subterraneos, me gustaria publicar algunos de tus excritos bajo el seudonimo Anima, la revista es en blanco y negro para poder fotocopiarla en cualquier lado y divulgarla, si te parece me escribes al correo que ya te mandé, si no pues tambien me dices.
salu!!!
Delirio punkzzz