Sí, No, Blanc, Negre, Tens raó, T'equivoques... Hahaha! L'eterna comèdia.

dimarts, 6 de setembre de 2011

Música, drogues i essència humana

La música electrònica -especialment des dels anys 80 fins a meitat dels 90- ha jugat un paper molt important en l'oci de la joventut que, acudia en massa a discoteques i locals on es reproduïa aquesta música, i no és casualitat. Algunes branques d'aquesta música contenen compassos repetitius i freqüències íntimament relacionades amb els ritmes humans (els batecs del cor, els passos, la respiració, els bots...). No obstant és habitual pensar que sense consumir determinades substàncies, aquesta música és avorrida, o fins insuportable, i potser en part hi haja quelcom de raó en aqueixa afirmació.

Potser la música electrònica a la que ens referim s'haja de complementar amb el consum de substàncies psicoactives. No és d'estranyar, ja que la conjunció d'aquests dos components condueix a l'individu a nivells emocionals i sensorials fora d'allò comú. Per experiència puc afirmar que la sensació és com de retorn a temps arcaics, on es practicava la dansa sota el mant del trànsit produït pel ritme de percussions amb pell animal.

Tal volta en els temps que corren de decadència humana, de civilització i desarrelament, on és increïblement complicat viure una vida integrada en un entorn natural per al que hem evolucionat durant milions d'anys; on gràcies al progrés ens veiem com a éssers atrofiats en un entorn industrialitzat i malaltís, incapaços de sobreviure a no ser que ens endinsem en la corrupció del cos i de l'ànima; tal volta, com deia, haver trobat la conjunció d'aquests dos components que per un temps ens retornen a l'essència humana més remota, siga una bocada d'aire fresc i net enmig d'aquest infern de plàstics, electricitat i sistemes binaris.

Possiblement la industrialització haja parit aquesta combinació màgica de música electrònica i drogues de disseny per equivocació, com una mena d'antídot no desitjat per als mals que ella mateixa contagia. Un antídot per a esperits cansats o desorientats, o altres que simplement busquen pontejar la ment de manera conscient i reflexiva per aplegar d'una manera ràpida i fàcil -i eficient- a un estat de la consciència més ple.
Potser es tracte d'un dels famosos botons rojos d'autodestrucció que tenen totes les màquines. Si durant el camí de la teua vida te trobes amb algun d'aqueixos botons, prem-lo. Cal destruir la màquina.

2 comentaris:

  1. Eso que has dicho de "puentear la mente de manera consciente y reflexiva" me resulta una de las definiciones más cojonudas que he leído para lo que se denomina "hacking mental", que incluye la programación neuro-lingüística, la meta-programación, y en general toda aquella teoría y práctica que tiene por objetivo sabotar los corsés que nos han sido impuestos social y culturalmente para incrementar los procesos de interacción y mejorar su calidad, expandiendo el foco de nuestra atención y llenándonos de vitalidad.

    ResponElimina
  2. En efecte amic, cal prémer el polsador roig, o com tu dius, "sabotejar les cotilles". Cal enderrocar els murs de les presons mentals.

    Quants prejudicis i quantes limitacions ens venen servides i imposades des que eixim del ventre matern... Qui és eixe que no té major interès que crear-nos pors, tabús, silencis...?
    No, diem prou, cridem prou! Dinamitem l'escorça d'escòria que envolta la nostra ment, i deixem que s'expandisca lliure en totes direccions.

    ResponElimina