La Fal·làcia Científica

Som éssers que interaccionem amb la resta de l'existència. Existeix -encara que potser de manera il·lusòria- un "jo" i un "la resta". En qualsevol cas, mitjançant la interacció de l'entorn amb els nostres sentits, després analitzant l'experiència a través de la interpretació, i més tard assimilant allò viscut traient una espècie de conclusió temporalment vàlida; intentem entendre l'existència que d'alguna manera percebem.

És l'estil propi que tenim els humans, i moltes altres formes de vida, d'explicar-nos tot allò que ens envolta, independentment del grau d'aprofundiment i complexitat del procés, i que ho considerem més reeixit o menys. Per a simplificar, i per entendre'ns, podríem dir que observem, experimentem, reflexionem i concloem.

No és cosa poc habitual topar-se amb una sentència provinent dels defensors de la ciència moderna, que diu així: "si no fóra per la ciència, no sabríem tal cosa". Com ara fer un recipient de fang, o construir una casa. Els defensors d'aquesta postura, intenten convertir en ciència allò que és un comportament innat dels humans. I si a això anomenem ciència, cap problema, però en absolut és el mateix tipus de ciència el que es limita al comportament propi humà, que el que desenvolupa la ciència moderna actual.

Abans que existira la ciència moderna, o qualsevol altre tipus de concepció de ciència, els humans ja funcionàvem observant, experimentant, reflexionant i concloent. La ciència està basada en un comportament humà natural, i no al contrari. Una altra cosa és que la ciència actual s'haja distanciat més o menys de les formes primitives de ciència, amb les implicacions que això comporta.