Solstici d'Estiu

El dia 21 de juny, a les 17:16h UTC exactament (19:16h, hora local), es produirà un esdeveniment molt important en multitud de cultures humanes al llarg de la història: el Solstici d'Estiu (d'Hivern a l'Hemisferi Sud). La paraula "solstici" ve del llatí: Sol i Statum. És a dir, literalment, quan el Sol està quiet.

La Terra està inclinada uns 23° 26' 16'', el que significa que al llarg de la seua òrbita al voltant del Sol, els raigs d'aquest incideixen més directament o menys sobre un mateix punt del nostre planeta, segons l'època de l'any. El moment de màxima incidència a l'Hemisferi Nord és el 21 o 22 de juny (segons caiga), mentre que a l'Hemisferi Sud és el moment de mínima incidència. I el moment de mínima incidència a l'HN és el 21 o 22 de desembre (segons caiga), mentre que a l'HS és el moment de màxima incidència.

A les zones on els raigs solars incideixen completament perpendiculars a la superfície terrestre, o el que és el mateix, a les zones on el Sol se situa en la vertical exacta (90°), se'ls denomina "tròpics". Com que hi ha dos solsticis, hi ha dos tròpics. Aquests reben el nom de Tròpic de Càncer (HN), i Tròpic de Capricorn (HS).

El Tròpic de Càncer està situat *actualment (*ja que la inclinació de l'eix terrestre va canviant) a una latitud de 23° 26' 16'', i el Tròpic de Capricorn a -23° 26' 16''. La paraula "tròpic" ve del llatí tropicus, i aquest del grec τρόπος, que significa volta (en el següent paràgraf entendreu perquè). Cal afegir que les dotze constel·lacions zodiacals completen, una rere l'altra, una volta sencera a la volta celeste. Així que es diu Tròpic de Càncer o de Capricorn, perquè en l'antiguitat, el Sol, als solsticis, se situava en la constel·lació de Càncer o de Capricorn. A dia de hui, el Sol ja no es troba en la constel·lació de Càncer, sinó en la dels Bessons, quasi en la de Taure; i la de Capricorn ha deixat pas a la constel·lació no zodiacal d'Ofiüc (o Serpentari). Així que hui anomenaríem als tròpic "dels Bessons" i "d'Ofiüc", però s'ha conservat la manera antiga.

Si férem un seguiment -des de l'HN- de la posició màxima on aplega el Sol cada dia, comprovaríem que al Solstici d'Hivern, el Sol se situa en la posició més baixa (sent el dia més curt i la nit més llarga de l'any). A partir d'eixe moment, el Sol va aplegant més alt cada dia fins que aplega al seu màxim al Solstici d'Estiu (sent el dia més llarg i la nit més curta de l'any). Després torna a baixar fins aplegar de nou a la posició més baixa. Per aquesta raó se li anomena "solstici", perquè per a l'observador terrestre, el Sol deté el seu recorregut per a tornar a enrere.

El canvi d'angle d'incidència del Sol durant l'any provoca les estacions. No obstant, depenent d'on ens situem, el clima resultant donarà lloc a dos estacions, a quatre, o inclús més (com és el cas d'Austràlia, on el seu clima experimenta canvis significatius cada poc temps).
Si ens situem entre els tròpics, les temperatures tendiran a ser més estables. En aquesta zona, aquestes temperatures estables proporcionen una vida menys depenent de canvis en la incidència del Sol que a les zones temperades (com explique a continuació).
Si ens allunyem un poc dels tròpics (cap al nord o cap al sud), els canvis de temperatura al llarg de l'any són més notables. Es donaran les famoses quatre estacions.

Les cultures antigues estudiaven el Sol i li rendien culte perquè aquest els atorgava realment l'oportunitat de viure. Són molt coneguts els símbols referits a la nostra estrela arreu del món. Maies, Inques, Asteques, tribus amazòniques, indígenes nord-americans, cultures Nòrdiques i Mediterrànies, cultures Orientals... Totes enaltien el Sol perquè coneixien la seua importància.

El proper 21 de juny serà el dia més llarg de l'any. La dansa entre la Terra i el Sol ens donarà l'oportunitat de gaudir de la claror i del caliu durant moltes hores.

Estem preparats per a celebrar-ho i oferir-li la nostra festa al nostre bell planeta i al nostre benvolgut Sol?