Una cançó que m'inspira tranquil·litat, amb el xiulet i eixe ritme relaxat i confiat. Cantant al record d'un amor. Valorant allò positiu sense cap obsessió. Orgullós d'haver viscut l'afecte, la luxúria, el romanticisme, l'estima...
I el proper que vinga, afrontar-ho en el seu moment, però no ara. No abans d'hora.
Si pensem en afrontar problemes imaginaris, qui s'ocupa aleshores de viure el present?
Fes del present un moment màgic!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada