La bellesa d'una flor

Què gran és poder gaudir de la bellesa! La bellesa d'un moment, la bellesa d'una persona, d'una flor, d'una companyia, d'un pensament... No podem pretendre acaparar la bellesa només per a nosaltres. Doncs menysprearíem la pròpia essència d'allò bell.

La bellesa d'una flor arrancada per a una gaubança particular i egoista, durarà pocs dies fins que marcisca. Des del moment en que l'arranquem, aquesta comença a morir. No ens adonem que al intentar apropiar-nos-la, el que fem precisament és arrabassar-li allò que la fa bella: la vida, natural i lliure.
La flor no és només una flor, sinó també l'entorn on ha crescut, la resta de flors que l'acompanyen, els visitants que recullen el seu pol·len, el sol que l'ha nodrit... La flor, al cap i a la fi, eres tu, i també ella.

Apreciem la bellesa de la llibertat, perquè sense llibertat no hi ha bellesa. Aquells que gaudisquen de la bellesa d'una flor viva i sana, sense necessitat de tallar-la, trobaran el camí cap a un esperit net i lliure.