 |
| Comprensió mística de l'essència còsmica |
Per a mi no existeixen "drogues", és a dir, eixa barrera que ens ha servit sempre per a classificar unes determinades substàncies en base a una reacció més que dubtosa i arbitrària en la conducta humana, a mi ja no em serveix de res.
Jo ho veig de la següent manera: estem compostos d'alguna cosa, (tant s'hi val si som només matèria, o també energia, o esperit, o consciència...) I la resta de l'existència també té la seua composició (més simple o més complexa, però la té). Al interaccionar les partícules que ens formen a nosaltres amb altres "externes", podem reaccionar de maneres molt variades. Hi ha substàncies que reaccionen de determinada manera amb el nostre cos i la nostra consciència, de fet, quina cosa està lliure de generar reaccions?
Les anomenades "drogues" no són més que cúmuls de substàncies que tenen unes reaccions molt variades depenent del cos i consciència amb que interaccionen.
Per a mi, és absurd combatre aquestes substàncies, perquè no són més que cosmos, com nosaltres, com les roques i muntanyes o els rius i mars. Un altre tema ben distint és quina consciència prenem d'eixes interaccions amb les substàncies que ens envolten. Tenint en compte si afectem a altres éssers, si molestem, si causem algun tipus de dany, etc.
En tot cas, no podria fer més que apologia de totes les substàncies, apologia de la natura, de tota, amb l'única intenció de tombar murs i presons mentals, categoritzacions absurdes, paranoies i pors aferrades a la nostra ment. Cal -pense- dissipar la boira que ens impedeix observar l'existència amb calma i perspectiva, sense emocions basades en la ignorància o en la por, ni pensaments erràtics i viciats embrutint la nostra "lent".
Experimentem amb tot i amb tots. Vivim amb tot i amb tots. Una colzada, una mirada, una paraula, un gest, un so, un costum, un mal hàbit emocional... poden esdevindre autèntiques addiccions capaces de fer vertaders estralls en el nostre ésser i en la nostra llibertat interior (i per tant, en aquells que ens envolten).
Per a mi, és absurd combatre aquestes substàncies, perquè no són més que cosmos, com nosaltres, com les roques i muntanyes o els rius i mars. Un altre tema ben distint és quina consciència prenem d'eixes interaccions amb les substàncies que ens envolten. Tenint en compte si afectem a altres éssers, si molestem, si causem algun tipus de dany, etc.
En tot cas, no podria fer més que apologia de totes les substàncies, apologia de la natura, de tota, amb l'única intenció de tombar murs i presons mentals, categoritzacions absurdes, paranoies i pors aferrades a la nostra ment. Cal -pense- dissipar la boira que ens impedeix observar l'existència amb calma i perspectiva, sense emocions basades en la ignorància o en la por, ni pensaments erràtics i viciats embrutint la nostra "lent".
 |
| Escoltant les sàvies substàncies |
Drogues? Jo no en conec cap, l'únic que observe són consciències que van des del més absolut turment fins a la pau i llibertat més contagioses.
Sóc defensor del consum de substàncies compreses en un context adequat, açò és que porte a l'individu a estats més "elevats". Amb més "elevats" em referisc a estats d'un autoconeixement superior i més profund.
He experimentat amb diverses substàncies i sé que amb mi podem tenir efectes molt positius, i defensar el consum significa (en el meu cas), expressar sense cap tipus de reserva que poden ser beneficioses, i que convide a reflexionar sobre el tema.
Que no és cert que amb les substàncies o s'està a favor d'un consum embogit, o s'està radicalment en contra de qualsevol experimentació amb elles. No, no són aquestes les dos úniques possibilitats. Pense que aquestes dos postures tan irreflexives (al meu parer), són fruit de dogmatismes heretats d'unes o altres modes interessades, completament desinformades i descontextualitzades.
Observe que sovint, quan un aspecte sociocultural creix descontroladament, acaba optant-se per l'oposició diametral com a única forma de crítica vàlida. Creant dos postures totalment polaritzades, intrínseca -i inevitablement- manques de sentit.
En una cultura desarrelada, moderna i global com "aquesta", fer estudis i traure estadístiques dels efectes de determinades substàncies amb individus, respon a qualsevol cosa excepte a la recerca sincera i honesta de la infinitat d'usos d'aquestes substàncies. En altres paraules, aquesta mega-societat moderna planetària (generalitzant, per descomptat que existeixen milions d'excepcions) camina a passes agegantades cap a una buidesa espiritual incompatible amb l'ús i aprofitament íntegre d'aquestes substàncies.
Sóc defensor del consum de substàncies compreses en un context adequat, açò és que porte a l'individu a estats més "elevats". Amb més "elevats" em referisc a estats d'un autoconeixement superior i més profund.
He experimentat amb diverses substàncies i sé que amb mi podem tenir efectes molt positius, i defensar el consum significa (en el meu cas), expressar sense cap tipus de reserva que poden ser beneficioses, i que convide a reflexionar sobre el tema.
Que no és cert que amb les substàncies o s'està a favor d'un consum embogit, o s'està radicalment en contra de qualsevol experimentació amb elles. No, no són aquestes les dos úniques possibilitats. Pense que aquestes dos postures tan irreflexives (al meu parer), són fruit de dogmatismes heretats d'unes o altres modes interessades, completament desinformades i descontextualitzades.
Observe que sovint, quan un aspecte sociocultural creix descontroladament, acaba optant-se per l'oposició diametral com a única forma de crítica vàlida. Creant dos postures totalment polaritzades, intrínseca -i inevitablement- manques de sentit.
En una cultura desarrelada, moderna i global com "aquesta", fer estudis i traure estadístiques dels efectes de determinades substàncies amb individus, respon a qualsevol cosa excepte a la recerca sincera i honesta de la infinitat d'usos d'aquestes substàncies. En altres paraules, aquesta mega-societat moderna planetària (generalitzant, per descomptat que existeixen milions d'excepcions) camina a passes agegantades cap a una buidesa espiritual incompatible amb l'ús i aprofitament íntegre d'aquestes substàncies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada