Les persones que ens envolten, sobretot aquelles amb les que tenim algun tipus de relació, esperen que penses i actues d'una determinada manera. Inclús quan els teus pensaments són, diguem-ne, diferents als de la majoria, acaben acostumant-se a la teua dissensió. Una dissensió planificada i previsible, sense efecte algun. Al final, per al benestar de la multitud, és necessari que penses i actues segons allò que tenen previst, per molt extravagant que sigues.
Com a resposta a açò, potser siga interessant experimentar el descontrol voluntari. Fer allò que no esperen. Dir el que no esperen que digues, o callar quan esperen que parles. Acceptar (encara que no siga sincerament) quan el que esperen és que rebutges. Animar quan esperen que critiques. Mostrar-te indiferent quan esperen una reacció. Alarmar-te quan se suposa que has d'estar tranquil.
Provocar el trencament de l'estat de control. Eliminar la previsibilitat. Aleshores et converteixes en aquell que destrueix el control del teu voltant, evidenciant la desesperació d'aquells que volen controlar. Com si minares els xicotets nuclis d'ordre preestablert. Potser siga interessant observar i analitzar la reacció d'aquells que creien tenir-ho tot baix control. Jugar amb ells mentre, en la pràctica, t'estàs alliberant.
A imprevisibilidade é unha gran ferramenta para neutralizar o control que sobre nós pensan que teñen os demais.
ResponEliminaAdemais,ser imprevisibles conta coa vantaxe do ataque por sorpresa que non permite ao outro estratexias de prevención. Iso está inventado desde a época das guerrillas contra os romanos.
Pensaches algunha maneira de neutralizar o exceso de control que cada quen exerce sobre si mesmo?
L'única manera que veig de neutralitzar el sobrecontrol sobre nosaltres mateix és la deconstrucció de la ment. No donar res per suposat, començar a qüestionar-nos les coses des de zero. Fins els principis que més arrelats tenim, dinamitar-los per a fer rebrotar uns de nous.
ResponEliminaFer una deconstrucció de la ment continua, dia a dia, per tal de no ser els nostres propis policies.
xa vexo que empezaches a deconstrución. Non é doado substraerse á propia dominación mental. PROPOSTA PRÁCTICA:
ResponEliminacontradicirse como mínimo unha vez ao día.
Traizoarse unha mesma unha vez á semana. Desactivar a 1ª persoa gramatical sempre que sexa posible.
Volverse tola de vez en cando para non tolear de veras de maneira permanente.
Estás de acordo?
Contradir-se i trair-se no és cosa difícil.
ResponEliminaEliminar la primera persona gramatical, pot ser una gran prova amb curioses conseqüències.
Tornar-se boig de tant en tant, per a no embogir del tot, potser ho fem ja de manera inconscient, com un sistema natural d'autodefensa.
S'ha de practicar allò que cadascú veja útil.