Solta't!

Fent una anàlisi ràpida i sensata, ens adonem que allò que podem controlar a les nostres vides és realment poc, i de la resta, ja ni parlem. Aleshores de què serveix la voluntat de controlar allò que traspassa la línia de l'individu? Què ens motiva? Amb quina finalitat? Per a controlar cal planificar, anticipar fets que no han passat, imaginar coses que potser mai succeïsquen. Però no només això, sinó que cal la imposició d'una força per tal d'acoblar l'entorn als canvis que volem que tinguen lloc. Hem de tenir clar quines situacions tenim possibilitat de controlar i, en cas afirmatiu, per quina raó volem controlar-les.

Personalment he aplegat a la conclusió que els canvis només són controlables -de ser-ho- a nivell personal. És a dir, només puc plantejar-me controlar la meua persona. I amb controlar vull dir entendre la meua singularitat i actuar segons decisions lliures d'interferències negatives. Sense autoritarismes, sense imposicions, sense pressions, coaccions ni manipulacions cap a ningú. Només jo. Com crec haver dit en altres escrits: "una revolució només pot començar i acabar en mi". Ara bé, les conseqüències dels canvis en la meua persona poden tenir resultats sorprenents en l'exterior.

Aleshores, té cap sentit intentar controlar l'entorn? Ens estaríem equivocant de camí? Si ens desagrada alguna cosa que travessa algun dels nostres sentits, ens hauríem de preguntar si està sota el nostre control, és a dir, si està en les nostres mans canviar això que ens provoca aqueixa mala sensació. Però sobretot, hauríem de preguntar-nos per la necessitat de canviar això.

Tal volta hauríem d'ignorar allò que no tinga una importància vital per a nosaltres. Hauríem de ser indiferents a allò que no siga crucial per a la nostra vida? Al que em referisc i, parafrasejant un famós personatge, és a "l'habilitat de passar d'allò que no tinga una vertadera importància". Deixar que l'existència del món vaja cap on haja d'anar. Si és a la merda, doncs a la merda. Deixar d'intentar controlar-ho tot.

Soltem-nos!